Diletant i dissonant

Quan era petit, els hiverns els passàvem amb un braser al menjador i bosses d'aigua calenta (escalfada a la cuina econòmica) al llit. Més endavant, van aparèixer successivament l'estufa de butà i el radiador elèctric, que anàvem traslladant d'una estança a l'altra. L'arribada del gas natural va permetre d'instal·lar un sistema amb termoregulador que abastava tota la casa. Són molts canvis en pocs anys.

Tanmateix, excepte quan cremàvem fusta, els diversos sistemes repengen en un mateix tipus de combustible, el fòssil (carbó, petroli, gas). La sobredependència que en tenim ens fa subordinats als vaivens de la geopolítica, a la disponibilitat a bon preu d'uns recursos exhauribles i als efectes dels impactes ambientals que comporta (en especial, el canvi climàtic). La coincidència de tots aquests fenòmens amb una certa intensitat ha fet que, aquests últims mesos, la problemàtica energètica hagi encès tots els llums d'alarma.

Entre les moltes opinions que s'han publicat al respecte, he tingut l'oportunitat d'afegir-hi la meva a Via, la revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol, magníficament dirigida per Miquel Calsina. Clicant aquí podeu accedir-hi.

http://www.jordipujol.cat/files/articles/Pere_Torres.pdf